La Comunitat Valenciana està considerada com un “Hotspot” de biodiversitat. En el context europeu i dels països circummediterranis, destaca per la riquesa florística que presenta en relació amb la seua xicoteta superfície relativa (0,2 % de la superfície d’Europa), albergant prop de 2.900 espècies autòctones de flora vascular, la qual cosa representa el 39 % del conjunt de la flora autòctona present a Espanya i més de la quarta part de la flora europea (25,6 %). Quant a la flora criptogàmica, arriba a valors similars als de la flora vascular en el context estatal, albergant el 32 % (2.959 espècies) de les espècies de fongs (líquens inclosos), el 43 % dels briòfits i el 48 % dels falgueres.
La rica diversitat de plantes s’atribueix a la seua posició geogràfica i a la gran varietat de tipus climàtics, geològics, edàfics i geomorfològics. Actualment, l’Estratègia de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana 2030 marca les prioritats de conservació del Medi Natural valencià, l’objectiu principal del qual és detindre la pèrdua de biodiversitat, establint les bases per a mitigar les pressions i impactes que contribueixen a aquesta pèrdua en l’horitzó de l’any 2030.
En la Comunitat Valenciana, el principal avanç per a la conservació de la flora va ser la publicació del DECRET 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació. Aquest decret es va aprovar en desenvolupament de la normativa bàsica estatal, la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, i va establir les bases per a la conservació de les espècies vegetals amenaçades valencianes.
Posteriorment, les llistes d’espècies adscrites al CVEFA van ser modificades per l’ORDRE 6/2013, de 25 de març, de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, i l’ORDRE 2/2022, de 16 de febrer, de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, per la qual s’actualitzen els llistats valencians d’espècies protegides de flora i fauna, en part gràcies a la intensificació del mostreig i a les actuacions in situ i ex situ que milloraren l’estat de conservació d’algunes d’aquestes espècies amenaçades.
Així mateix, la Comunitat Valenciana ha sigut pionera en la publicació de plans de recuperació, publicant el Decret 40/2008, de 4 d’abril, pel qual s’aprovà un primer pla relatiu a Silene hifacensis. Posteriorment, mitjançant l’ORDRE 1/2015, de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, s’aprovaren els plans de recuperació de les espècies de flora en perill d’extinció Cistus heterophyllus, Limonium perplexum i Silene hifacensis. En aquests plans es fixen objectius concrets per a la recuperació de les tres espècies valencianes més amenaçades.
En termes generals, els plans de recuperació són l’instrument bàsic per a l’execució d’accions de conservació i recuperació d’una espècie, determinat objectius específics i concrets a aconseguir en un període de temps determinat. El grau de compliment d’aquests objectius permetrà avaluar l’èxit o fracàs en el desenvolupament i posada en marxa dels plans.
Per a dur a terme totes aquestes accions, la Conselleria ha comptat des de 1994 amb l’ajuda de la Comissió Europea, a través de l’aprovació de diversos programes LIFE, FEOGA, o més recentment FEADER i FEDER, destinats a la conservació ex situ i in situ de la flora valenciana. És en aquest moment quan s’inicien els primers programes de conservació i cultiu de material vegetal de reproducció per a la flora més amenaçada, així com també la declaració d’àrees de conservació mitjançant la figura de Microrreserves.
La xarxa de microrreserves va ser dissenyada en origen per a la conservació i estudi de poblacions d’espècies de flora rara, endèmica i/o amenaçada valenciana. Paral·lelament, s’iniciaren els treballs de recol·lecció i conservació de llavors de les poblacions més importants des del punt de vista conservacionista, donant inici a l’establiment de l’actual Banc de Germoplasma de Flora Silvestre Valenciana de la Generalitat Valenciana (tant terrestre com aquàtica).
A partir del nivell de coneixement de les poblacions, de la disponibilitat de germoplasma conservat i de la capacitat de produir planta, es van iniciar les primeres translocacions de conservació en el medi natural (reforços, reintroduccions, introduccions, etc.), així com treballs de restauració d’hàbitats. Els primers registres de translocacions daten de principis dels anys 90 del segle passat, moment en què ja es coneixia que algunes espècies comptaven amb poques poblacions i pocs exemplars, com per exemple Medicago citrina, Silene hifacensis i Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis.
Actualment, aquesta informació es pot consultar en la base de dades ConservePlants Database.