20251229_Sabinar Blancas, Bosque del año - El Savinar de les Blanques al Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel, reconegut com a bosc de l'any 2026 - CIEF

El Savinar de les Blanques, situat al Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel, ha sigut reconegut com a Bosc de l'Any en els Premis Arbre i Bosc de l'Any 2025, en el concurs que cada any organitza Boscos sense Fronteres.

Aquest emblemàtic enclavament natural alberga nombrosos exemplars de savina (Juníperus turífera L.) de gran valor ecològic en una àrea relativament xicoteta, d'unes 20 hectàrees, però d'una gran concentració d'arbres excel·lents. Molts d'aquests exemplars, un total de 17 savines, formen part del Catàleg d'Arbres Monumentals i Singulars de la Comunitat Valenciana, la qual cosa els atorga una protecció especial per llei a causa de la seua singularitat, grandària, edat i rellevància ambiental.

La Lloma de les Blanques es troba en el cor del Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel. Presa el seu nom de les sabines albares (Juniperus thurifera) que allí s'agrupen i on al seu torn, a causa de l'orientació del seu pendent, resplendeix més si cap, el to clar dels forts troncs dels seus exemplars.

Les savines de les Blanques, (blanques 1, 2 i 3), són les més conegudes i visitades, amb edats entre els 700 i 900 anys d'edat, van ser antany objecte de podes massa forts i que van posar en perill la seua supervivència. Hui dia, els treballs de reforçament de l'estructura de l'arbre amb podes d'equilibre i xicotetes actuacions de control d'erosió del sòl pròxim estan garantint la seua supervivència i admiració.
Les inversions en conservació del savinar i les accions dutes a terme tant des de la brigada de patrimoni arbori del Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal, l'equip de parcs naturals a la Pobla de Sant Miquel i els serveis forestals amb l'especial dedicació dels agents mediambientals destinats en aquella zona, tots ells dependents de la direcció general de Medi natural i Animal, han permés el merescut reconeixement.
D'aquesta manera, amb el treball de tots els anys previs, mitjançant accions de conservació, seguiment, manteniment i divulgació s'ha aconseguit posicionar el Savinar de la Pobla de Sant Miquel del Racó d'Ademús a la província de València, en el mapa de rutes atractives per als amants de la naturalesa i fomenta un turisme rural-forestal en les zones d'interior de la Comunitat Valenciana
L'objectiu del concurs Arbre, Bosc i Boscos Urbano de l'Any a Espanya és destacar els exemplars d'arbres i boscos singulars del nostre territori com un important patrimoni natural i cultural a conservar i protegir.
Aquest reconeixement posa en valor la riquesa forestal de la Comunitat Valenciana i reforça la necessitat de conservar i protegir aquests espais i arbres singulars per a les generacions futures.

Eucaliptus de Paiporta, en segona posició
Així mateix, en la categoria d'Arbre de l'Any, el segon lloc ha recaigut en l'Eucaliptus de Paiporta, un exemplar igualment inclòs i protegit dins del Catàleg d'Arbres Monumentals i Singulars de la Comunitat Valenciana. Aquest arbre, situat en el llit del barranc del Pedrís, va patir les greus conseqüències de la riuada de novembre de 2024, però ha aconseguit sobreviure.
El concurs de l'Arbre, Bosc i Boscos Urbano de l'Any a Espanya es va crear l'any 2007, per l'ONG Boscos Sense Fronteres. Anys més tard, en 2011, es va crear el premi d'abast europeu Tree of the Year organitzat la Fundació Aliança (Nadace Partnerství) que engloba totes les iniciatives nacionals que s'han anat creant en els diferents països.

El Savinar de les Blanques
La savina turífera, també dita trabina, sabina albarra, ginebre i cedre d'Espanya és l'arbre emblemàtic de la Pobla de Sant Miquel. Pertany a la família de les cupresáceas, de temperament duríssim amb gran vitalitat i longevitat amb un paper importantíssim ecològic, així com associat als múltiples usos al llarg de la història humana en la vida rural d'aquestes zones d'interior.

Les savines catalogades tenen gruixos de tronc que van des de prop d'un metre fins a quasi #dos de diàmetre, i altures entre 5 i 12 m. L'edat podria classificar-se com el seu valor més destacat. I encara que es troben a faltar estudis científics en matèria dendrocronológica, per a aquesta espècie i zona de distribució, per sort es compta amb el llegat de Jesús Monedero –biòleg de formació i destinat durant la major part de la seua vida laboral com a agent mediambiental en aquest lloc–, que fins a la seua jubilació s'ha dedicat amb molt d'interés a l'inventari, estudi i protecció de les sabines albares del Parc Natural, i que va estimar als exemplars que ací se citen, una edat superior a 350 anys.

Sent com és aquesta una agrupació excepcional, no deixa de ser una formació de bosquete obert, una espècie de devesa, en la qual les pràctiques tradicionals lligades a la ramaderia extensiva deuen gran part de la seua raó i forma, que hui dia admirem. Precisament, la desaparició de les tècniques d'aprofitament ramader de la muntanya, incloent en alguns moments d'escassetat, el ramoneo de savina implica ara un gran repte en la conservació d'aquest bosquete tan especial, l'entorn del qual evoluciona incrementant la coberta vegetal, amb major competència pels recursos d'altres espècies arbòries i arbustives que estan augmentant en número i grandària.

Aquests arbres tan longeus han vist desaparéixer als herbívors que al llarg de la seua història els han acompanyat. I eixa manca d'ungulats salvatges, domèstics o la seua bona combinació, marca un punt d'inflexió i un gran repte per a la societat i les administracions implicades, de manera que es puga garantir la conservació a mitjà i llarg termini; el major repte per al futur, tenint en compte al seu torn els efectes també s'adverteixen a causa del canvi climàtic.

Davant aquest escenari, resulta especialment preocupant el perill que suposa que un incendi forestal puga arribar i afectar Les Blanques.
Per a afrontar aquests reptes, en aquesta lloma, sobre l'espai que ocupen la dotzena i mitja d'exemplars de savines catalogades, recauen diferents figures de protecció, amb possibilitat de brindar opcions des de diversos enfocaments per al seu manteniment i conservació.

D'una banda, aquest terreny forestal està declarada Muntanya d'Utilitat Pública, la gestió de la qual correspon a la conselleria competent en medi ambient, en el marc normatiu que estableixen tant la Llei de muntanyes estatal, com la Llei Forestal autonòmica.

D'altra banda, la lloma de Les Blanques forma part del Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel, gestionat per la mateixa administració autonòmica. I al seu torn, aquests exemplars figuren en el citat Catàleg del patrimoni arbori autonòmic, que també infereix un caràcter protector mitjançant normativa i mitjançant la disposició d'un entorn protegit per a cada exemplar, que generalment abasta un cercle al voltant de la base de l'arbre que s'estén en el pla horitzontal fins a 10 m més enllà de la copa. Sent al seu torn la conselleria competent en medi ambient, la responsable del seguiment i conservació d'aquests exemplars.