202507_Recuperació Silene de Ifach - El Servici de Vida Silvestre salva de l'extinció una espècie emblemàtica de la flora valenciana, la Silene d'Ifac - CIEF
Presentació
El CIEF alberga l'activitat de conservació de flora terrestre del Servei de Vida Silvestre (SVS). L'equip tècnic assignat centra l'activitat en la gestió i conservació de les espècies amenaçades de la flora valenciana incloses en les categories d'espècies protegides en el Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell. Així mateix en un conjunt d'espècies d'especial interès per la seua singularitat, raresa o endemicitat en el territori, o per la seua facilitat d'ús en activitats de conscienciació pública per a la conservació.
Les espècies incloses en les categories en perill d'extinció i vulnerable, les de major protecció en el Decret 70/2009, són les que tenen major prioritat en els treballs. Aquestes espècies constitueixen el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades (CVEFA).
- Les activitats in situ (dins l'hàbitat natural on viuen les espècies), en una primera fase, consisteixen en la recerca i rastreig de noves poblacions de les espècies esmentades, elaboració de censos, cartografiat i seguiment de les poblacions.
- El component ex situ (fora de l'hàbitat natural on viuen les espècies), que succeeix l'anterior, consisteix en la recol·lecció, processament i emmagatzematge de germoplasma (llavors o altres formes de reproducció), l'estudi de la seua viabilitat, germinació i la producció i manteniment de plantes i col·leccions de planta viva per a la multiplicació de germoplasma.
- Com a segon pas del treball in situ, a partir del nivell de coneixement de les poblacions obtingut en el primer pas, de la disponibilitat i quantitat de germoplasma conservat ex situ i de planta produïda en el viver, s'inclouen les actuacions de restitució de les poblacions (translocacions de conservació com reforços, reintroduccions, introduccions, etc.).
Cal destacar els treballs que es fan dins els plans de recuperació d'espècies de flora oficialment declarades en perill d'extinció. Ara per ara en la Comunitat Valenciana es troben en execució tres plans de recuperació, per a les espècies Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis, Limonium perplexum i Silene hifacensis (Ordre 1/2015, de 8 de gener, de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient).
Documents i normativa
-
Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades.
-
DECRET 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació.
-
ORDE 1/2015, de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, per la qual s’aproven els plans de recuperació de les espècies de flora en perill d’extinció Cistus heterophyllus, Limonium perplexum i Silene hifacensis.
-
ORDE 6/2013, de 25 de març, de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, per la qual es modifiquen les llistes valencianes d’espècies protegides de flora i fauna.
-
ORDEN 2/2022, de 16 de febrer, de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, per la qual s'actualitzen els llistats valencians d'espècies protegides de flora i fauna
Ves enrere El Servici de Vida Silvestre salva de l'extinció una espècie emblemàtica de la flora valenciana, la Silene d'Ifac
El Servici de Vida Silvestre salva de l'extinció una espècie emblemàtica de la flora valenciana, la Silene d'Ifac
> La Silene d'Ifac és una planta endèmica dels penya-segats d'Alacant i Eivissa que es va considerar extinta en la Comunitat Valenciana entre 1930 i 1986 i que gràcies al pla de recuperació de l'espècie s'ha aconseguit salvar.
> Actualment, existixen ja 50 poblacions actives amb al voltant de 900 plantes.
El Servici de Vida Silvestre i Xarxa Natura 2000 de la Direcció de Medi natural i Animal de la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, ubicat al CIEF, ha aconseguit els objectius plantejats en el Pla de Recuperació per a salvar de l'extinció a l'espècie protegida Silene hifacensis (Silene d'Ifac). Esta planta, que compta amb la cofinançament europeu dels fons FEADER, és present en els penya-segats del nord de la província d'Alacant i constituïx una verdadera raresa botànica d'altíssim valor ambiental, ecològic i científic.
Així ho arrepleguen les conclusions de la VIII reunió de coordinació de l'Equip de Treball per a la recuperació de l'espècie que va tindre lloc fa uns dies en el Museu Etnológic de Xávea, liderat pel Servici de Vida Silvestre i Xarxa Natura 2000 (CIEF) i amb la col·laboració dels parcs naturals de Montgó, Serra Gelada, Ifach, el Grup d'Intervenció a Altura (GIA) dels Agents Mediambientals i els ajuntaments de la zona.
En la trobada de coordinació es va abordar l'estat de compliment del Pla de Recuperació i la situació actual de l'espècie, els treballs realitzats durant l'últim any (censos, noves experiències de sembra, etc.), la situació del banc de germoplasma i l'estat dels horts llavorers.
A més, esta reunió va servir per a la posada en comú de les experiències i dificultats identificades en l'últim exercici, fonamentals per a avaluar l'estratègia d'actuació de futur.
Un dels punts a destacar enguany ha sigut l'impacte de la sequera en esta espècie, que ha provocat una reducció del nombre d'exemplars en algunes poblacions, i fins i tot l'impacte de la DANA, que va arrasar l'hort llavorer en el Centre per a la Investigació i l’Experimentació Forestal (CIEF).
Malgrat això, l'evolució de la producció ha sigut molt satisfactòria i els diferents informes tècnics avalen la recuperació de la planta en el litoral alacantí i el compliment dels objectius del Pla de Recuperació.
Evolució de les poblacions
Donat el preocupant panorama al qual s'enfronta esta espècie, l'administració valenciana va aprovar un pla de recuperació en 2008, que va ser revisat i millorat en 2015, amb l'objectiu de salvaguardar la Silene hifacensis en el territori valencià. En aquell moment només quedaven quatre poblacions naturals amb menys de 100 exemplars i, des de llavors, han anat decreixent (en 2018 no quedaven més de 20 plantes). En 2023, eixes poblacions originals van desaparéixer per complet.
Afortunadament, els esforços per a reintroduir l'espècie en el medi natural han donat molt bons resultats i han permés la creació de 50 poblacions actives en l'actualitat, amb al voltant de 900 plantes. Això ha sigut possible gràcies a les traslocacions, sembra de llavors en llocs seleccionats específicament per les seues característiques favorables per a albergar esta espècie. En 2022 es va arribar a un rècord de més de 2.040 plantes, encara que la sequera a la província d'Alacant ha fet que eixe número descendira.
La recuperació de l'espècie ha sigut possible gràcies a la multiplicació de llavors duta a terme en diferents horts productors coordinats pel Servici de Vida Silvestre i la Xarxa Natura 2000, situats en diferents instalacions com els parcs naturals del Montgó , Ifac, Serra Gelada, i els jardins municipals de l'Alfàs del Pi , així com en el propi CIEF.
Al llarg d'estos anys s'han produït quasi 17 milions de llavors, de les quals aproximadament la mitat han sido utilitzades per a la introducció en camp mitjançant sembres orientades a la creació de les noves poblacions. Actualment, es conserven al voltant de 9 milions de llavors en el banc de germoplasma del CIEF.
Silene d'Ifac
La Silene hifacensis, conocanada comunament com Silene d'Ifac és una espècie endèmica iber-balear, present en els penya-segats litorals i illots d'esta illa, i en el quadrant nord-oriental de la província d'Alacant.
Tal és la seua singularitat que, entre els anys 1930 i 1986, va ser considerada extingida en la flora continental europea. Esta situació va impulsar als primers conservacionistes nacionals espanyols a iniciar els primers treballs de conservació de la flora valenciana.
Està protegida en l'àmbit internacional, incluida en l'Annex I del Conveni de Berna i en els annexos II i IV de la Directiva d'Hàbitats europea. En l'àmbit nacional està inclosa dins del Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades, i figura com a Vulnerable per a les illes Balears, i en la Comunitat Valenciana com En perill d'extinció, figura amb la qual també apareix en el catàleg autonòmic valencià per a la protecció de la flora.
La posada en marxa del Pla de Recuperació per a esta emblemàtica espècie de la flora nacional ha involucrat a un gran equip de treball que compta amb la col·laboració de diferents parcs naturals del litoral nord d'Alacant, agents medioambientals especialitzats en treballs en altura, agents de vigilància marina que faciliten l'accés a les poblacions més inaccessibles des de la mar, i un conjunt de tècnics i especialistes en conservació vegetal. Gràcies al treball en equip, una estratègia adequada i l'ús de noves maneres de protegir les plantes, estan contribuint a salvar l'espècie de la extinció.
