Evolució de la morfologia i els processos erosius - Medio Natural

L'erosió en les zones mineres restaurades és una de les limitacions més importants per a l'èxit de les restauracions, ja que limiten el desenvolupament del sòl i la vegetació a més de l'impacte en els ecosistemes aquàtics quan aquest material erosionat arriba als llits naturals.

En la restauració del projecte TECMINE de la mina Fortuna s'ha aplicat la Restauració Geomorfològica basada en el mètode GeoFluvTM, dissenyada per l'equip de la Universidad Complutense de Madrid (UCM), com a alternativa a la restauració convencional per a reduir la intensitat de l'erosió.

A continuació, i amb l'objectiu de valorar i comparar els processos erosius d'aquest model, així com el seu impacte en el conjunt de la restauració, l'equip de la Universidad de Zaragoza (UNIZAR) ha realitzat el seguiment durant més de 2 anys.

Fins hui, les metodologies més emprades per a valorar les taxes d'erosió han consistit en el càlcul del volum de material arrossegat. No obstant això, aquesta dada no permet entendre fins a quin punt l'erosió limita el desenvolupament de la vegetació i d'ací l'èxit de la restauració. Per això, en el projecte TECMINE s'ha inclòs, a més de la taxa d'erosió (volum de sediments), la densitat de regueres (m/m²) que recomanem com el millor indicador dels efectes ecològics de l'erosió en les zones mineres restaurades.

RESULTATS

Els resultats mostren que les restauracions geomorfològiques amb GeoFluv en les quals s'ha pogut construir una topografia suau i col·locar un substrat de col·luvió, són molt poc erosives amb densitats entre 0 i 0,15 m/m² molt per davall del valor a partir del qual es posa en risc el desenvolupament de la comunitat vegetal (0,60 i 0,70 m/m²; Moreno de les Heras et al. 2009; 2011).

Al costat d'aquest model morfològic, la selecció d'un substrat edàfic adequat (tipus col·luvió) és clau per a aconseguir aquestes taxes i garantir un correcte desenvolupament de l'ecosistema restaurat a curt i llarg termini.

D'altra banda, apuntar que el mesurament de la densitat i volum de solcs és complexa i fins ara limitada a mesuraments en camp la qual cosa comporta molt temps i esforç. Altres metodologies basades en la tecnologia dron amb la incorporació del LiDAR són també eficients, però en l'actualitat encara poc accessibles a causa del seu elevat cost.

Pots consultar l'estudi i les recomanacions de l'equip UCM/UNIZAR en aquest document.

Regueres en restauració tradicional (foto de l'esquerra) i erosió en restauració geomorfològica (foto de la dreta).