El Camí dels Pelegrins de les Useres - Espacios Naturales Protegidos
Fitxes - El Camí dels Pelegrins de les Useres
En el municipi de les Useres, en la comarca de l’Alcalatén, i com a mostra d’un secular costum conservat gràcies al fervor popular, l’últim divendres del mes d’abril se celebra una singular processó penitencial en què participen els veïns d’aquesta població, agrupats en l’associació Pelegrinatge de les Useres a Sant Joan de Penyagolosa.
Aquesta és una tradició molt arrelada en la comarca i que seguix un meticulós i calculat procediment, que perviu possiblement sense canvis des del segle XIV, i que té establits de forma seqüencial, precisa i ordenada cada una de les seues celebracions, descansos, menjars i actes. El pelegrinatge es fa en estricte silenci, únicament acompanyat per un grup de cantors que entonen antigues melodies tradicionals. Al pas de la processó, els veïns agranen i adornen la senda de flors i fulles verdes per a homenatjar els tretze pelegrins i el complex seguici.
El camí dels Pelegrins de les Useres és el recorregut tradicional que aquests pelegrins realitzen, al llarg de 35 km aproximadament, i amb un desnivell acumulat de més de 1.000 metres. En el pelegrinatge anual, pugen des de les Useres fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa, situat en el parc natural del mateix nom, parant a Sant Miquel de les Torrecelles, on celebren missa i descansen per a tornar l’endemà al punt de partida. En el sinuós trajecte, travessen els termes municipals de les Useres, Lucena del Cid, Xodos i Vistabella del Maestrazgo.
Aquest camí, en el tram de Xodos a Sant Joan, és recorregut igualment per la rogativa de Xodos cada any, el dissabte de Trinitat, per a tornar el mateix dia.
A més del sentit religiós i místic, el camí ha servit com a via de comunicació comarcal des d’antany. Per aquest motiu, en alguns trams coincidix amb distints camins ramaders i és possible trobar al llarg del recorregut diversos jaciments arqueològics, masies, ermites, castells, fonts i pedrons (peirós). Tot això suposa un important patrimoni arqueològic, arquitectònic, cultural i etnològic, vinculat al mateix camí.
Quant a l’aspecte natural, el camí discorre a través d’un paisatge format per escarpades llomes disposades paral·lelament a la costa, amb profunds barrancs i àmplies àrees de matoll, carrascars i pinedes. El seu important desnivell permet gaudir d’un canvi progressiu de la vegetació, que s’adapta gradualment a l’altura i, per tant, al rigor climàtic continental de la muntanya.
En aquest gradient altitudinal es passa per uns quants pisos de vegetació. En les parts més baixes destaquen les formacions dominades per la carrasca (Quercus rotundifolia) i la pineda de pi blanc (Pinus halepensis), situats per davall dels 1.100 metres. Al voltant d’aquesta altura i en les zones més fredes, exposades i de sòls més pobres, apareix la savina turífera (Juniperus thurifera), en les seues característiques formacions d’estructura adevesada, amb presència o sense presència de la carrasca. A major altitud, amb l’increment de les precipitacions, aquesta vegetació és substituïda per roure valencià (Quercus faginea) i les pinedes de pinassa (Pinus nigra) i pi poig (Pinus sylvestris).
En els últims anys, l’ús lúdic, esportiu i recreatiu d’aquesta ruta pels ciutadans ha anat progressivament en augment, al mateix temps que la demanda de serveis públics als espais forestals de la Comunitat Valenciana. És el Centre Excursionista de Castelló (CEC) el promotor, en el 1959, de la iniciativa d’unir la ciutat de Castelló de la Plana amb les Useres i utilitzar aquest itinerari tradicional per a pujar fins al cim del Penyagolosa (1.814 m.) una imatge de la patrona de Castelló, la Mare de Déu del Lledó.
Aquest és el punt de partida per a la consolidació, després de diverses variacions, d’una interessant senda de gran recorregut, catalogat com a GR-33 i conegut pel sobrenom de la senda de la Lluna Plena, per ser necessari iniciar-la de bon matí per a poder realitzar tot el seu recorregut en una sola jornada, i així aprofitar la llum del dia. Des de qualsevol dels punts de vista que es vulga analitzar la importància d’aquesta ruta, des del místic o religiós fins al recreatiu, esportiu, lúdic, turístic o naturalista, tots aquests se situen en una ruta que el temps i la tradició no han fet sinó engrandir-la i enriquir-la cada vegada més, si és possible, aportant patrimoni cultural i històric a un recorregut destacable per si mateix.