Història - Espacios Naturales Protegidos

Per a entendre la importància de Cap Negret al llarg de la història s'ha de fer referència a diverses característiques que reuneix. D'una banda, la seua ubicació com a punt estratègic de vigilància de la badia d'Altea i especialment com a punt de proveïment d'aigua de les embarcacions que constituïa el riu Algar. Per un altre, per concedir unes condicions adequades com a punt de refugi per al fondege d'embarcacions en Cala del Soio.

En la segona dècada del segle XX Cap Negret va ser una pedrera d'extracció de material basàltic. Aquest es va utilitzar per a la fabricació de llambordes que es van emprar en la construcció de carrers a Alacant i València; material que amb el temps ha sigut cobert per l'asfalt. Aquesta extracció va suposar un gran impacte sobre les restes volcàniques, desapareixent part de la seua estructura i reduint-ho a les dimensions actuals. Durant els treballs d'explotació i posterior adequació dels terrenys una vegada finalitzada la seua utilitat, es van realitzar importants troballes arqueològiques com a tests, àmfores, llucanes, una mà de bronze, etc.

Anys més tard, en 1987 es va dirigir una actuació arqueològica que va resultar molt productiva. En aquesta ocasió es va descobrir part d'una muralla al costat d'un fossat que constituïa una complexa fortificació que discorria als peus del turó. A més d'un conjunt de més de mil peces de ceràmica, procedents principalment d'Atenes i la Península Itàlica. Aquestes investigacions van portar a la conclusió que corresponien a un assentament iber entre els segles IV-I a. C. i fins al segle I d. C.

A l'ésser un punt geogràfic fàcilment recognoscible des de la mar, li atorga una importància vital per a la navegació i per a establir xarxes comercials i centres d'intercanvi de productes, on Cap Negret, especialment en l'època romana, va ser un punt important de recepció de materials al Mediterrani. Durant els segles II-VI la zona és principalment utilitzada com a ancoratge per al desenvolupament d'aquesta activitat comercial i com a zona de desembarcament fins al segle XX en què es va construir el port pesquer d'Altea, ja que la Cala del Soio constituïa un dels pocs llocs favorables per a això i per al refugi de les embarcacions.

En el segle XVI el despoblament litoral i la constant amenaça de la pirateria, va propiciar la instal·lació d'un sistema d'alerta basat en estructures defensives. Va ser en el segon pla de protecció de la costa, sota les ordres del virrei, el Duc de Segorbe, que s'elabora l'informe publicat al voltant de 1560 en el qual es projecta, entre altres, la construcció de la torre de Cap Negret. La torre de planta circular, va ser construïda pocs anys després sobre el promontori i va complir les seues funcions de defensa i protecció fins que va ser dinamitada durant la Guerra de Successió, l'any 1704.

En totes les èpoques de conflicte, Cap Negret ha complit un paper important com a punt de control i vigilància de la badia d'Altea, per la seua bona visibilitat i defensa per al bé més preuat que ha sigut l'aigua del riu Algar.

A la fi del segle XIX es construeix sobre el cap Negret la que hui dia coneixem com a Vila García, un palauet ben conservat i remodelat envoltat d'una pineda d'exemplars adults. Edifici que hui gaudeix de la ubicació que en uns altres temps complia altres fins.

Més tard, durant la Guerra Civil es van construir diversos nius de metralladores al llarg d'aquesta costa com a elements defensius i de vigilància amb la finalitat d'evitar el desembarcament de les tropes revoltades. En l'actualitat dels huit nius inicials, tan sols dos són visibles (un d'ells també és visitable). El bunquer del Cap Negret va ser dinamitat al final de la guerra, encara que els seus fonaments i part de l'estructura encara es conserven.