Comunitats Biològiques - Espacios Naturales Protegidos

A continuació es descriuen les biocenosis o comunitats presents en cadascuna de les diferents zones que abasta aquest espai protegit.

ZONA ADLITORAL

Comunitat de Fenoll marí amb Ensopegalls

Com els límits de la zona protegida arriba fins a diversos metres per dalt del nivell de la mar, a partir de 3-4 metres de la riba trobem alguns punts on apareixen vestigis d'aquesta comunitat vegetal caracteritzada per la poca profunditat i l'alta salinitat del substrat, dominada pel fenoll marí (C. maritimum) i els ensopegalls (Limonium spp.).

ZONA SUPRALITORAL

Biocenosi de roca supralitoral

El supralitoral es defineix com la zona d'influència marina però que no es troba submergida; quedant a costa de l'arribada d'esquitxades o de la rosada marina. Es distribueix per tot el litoral rocós del Monument, variant uns certs aspectes d'aquesta, com la seua amplitud, segons els condicionants ambientals particulars per a cada lloc en el qual ens trobem. Està comunitat està constituïda pel liquen Verrucaria symbalana, que típicament li confereix aspecte negrós a la roca (independentment de la coloració fosca pròpia dels material que formen determinades roques d'aquest espai), juntament amb diverses algues cianofíceas que viuen dins de la roca, juntament amb diversos invertebrats com a xicotets caragols marins denominats caragolins (Littorina spp.) o el crustaci isópodo Ligia italica.

ZONA MEDIOLITORAL

Biocenosi de roca mediolitoral

El mediolitoral és la zona on s'alternen períodes d'emersió i immersió, dificultant l'assentament dels diferents organismes.

Les poblacions d'algues varien molt segons els períodes del cicle anual en el qual ens trobem. Destacar la presència d'algues verdes com Chaetomorpha aerea o Enteromorpha spp. (aquesta última indicadora d'un cert grau d'eutrofització). També trobem ací algues roges com Gelidium pusillum, Ceramium ciliatum o Ralfsia verrucosa (incrustant) i algues marrons com Ectocarpus siliculosus o Scytosiphon lomentaria.

La fauna més característica és l'adaptada al ramoneo de les algues, com les petxelines (P. aspera i P. caerulea) i caragols baldufa (Osilinus turbinatus). Trobem també al cranc corredor (Pachigrapsus marmoratus), al cranc de roca (Eriphia verrucosa) i a l'ermità (Clibanarius erythropus), juntament amb la quisquilla (Palaemon elegans).

ZONA INFRALITORAL

Cornises de Vermétids

En la zona infralitoral superior, es troben unes formacions constituïdes pels tubs calcaris d'un gasteròpode vermétid Dendropoma petraeum consolidats pels talos d'algues rodofíceas calcàries incrustants, resultant un conglomerat de consistència semblant al de la roca. Aquestes estructures se situen majoritàriament sobre la roca litoral exposada a l'onatge, sent presents unicamente en les zones més càlides del Mediterrani, a les províncies d'Alacant, Múrcia i Almeria.

Sobre aquestes formacions s'instal·len espècies pertanyents tant a la comunitat de la roca mediolitoral, com a la comunitat fotòfila de la roca infralitoral superior de règim batut (principalment Cystoseira spp.); formant un cinturó característic, que apareix en el litoral rocós exposat i banyat per aigües netes i ben oxigenades. És una franja d'alt valor ecològic tant per les espècies citades com per les que viuen al resguard d'elles, havent-se de tractar com un conjunt a l'hora de la seua protecció. La presència de la comunitat indica bon estat de conservació de la costa i alta qualitat de les aigües que la banyen, no obstant això, és molt sensible a qualsevol mena de pertorbació.

Biocenosi de la roca infralitoral

En aquest apartat s'han agrupat diverses comunitats d'algues fotòfiles sobre substrat rocós o sediment molt consolidat del pis infralitoral superior i inferior. Són comunitats que es troben just davall de la zona de rompent i fins als 3 metres de profunditat; presentant diferències significatives quant a la seua composició condicionades per l'hidrodinamismo de la zona i la profunditat.

En general aquestes comunitats estan dominades per l'algues del genere Cystoseira spp. I Sargassum vulgare. Aquestes espècies formen un estrat "arbori" que pot sobrepassar els 30 cm d'altura, proporcionant un hàbitat idoni a gran diversitat d'altres algues, que constitueixen l'estrat “arbustiu”, entre les quals trobem algues epífites com Ceramium ciliatum o Jania rubens i algues fotòfiles com Corallina elongata o Padina pavonica.

Entre la fauna pròpia d'aquesta comunitat que es troba fixa al substrat destaquen les bellotes de mar (Balanus perforatus), les tomaques de mar (Actinia equina) i les ortigues de mar (Anemonia sulcata), aquestes dues últimes pertanyents al grup de les anemones. Quant a animals vágiles (amb capacitat de desplaçar-se) lligats al fons marí, els equinodemos estan ben representats per l'eriçó de mar comú (Paracentrotus lividus) i eriçó de mar negre (Arbacia lixula) molt abundants en la zona, l'estrela de mar roja (Echinaster sepositus) i el cogombre de mar (Holothuria tubulosa). Les espècies de mol·luscos més destacades són el chitón verd (Chiton olivaceus), l'orella de mar (Haliotis lamellosa) i el caragol marí (Thais haemastoma) juntament amb el cranc Acanthonyx lunulatus.

La ictiofauna d'aquests fons és també molt diversa amb una bona representació de les espècies mediterrànies lligades a aquesta biocenosi marina. Associats als fons rocosos trobem a diferents blenis (Lipophryx trigloides i Blennius cristatus), gobis (Gobius spp.) i escorpes (Scorpaena spp.); però especialment abundants són els peixos de les famílies dels làbrids i els espàrids, com les donzelles (Coris julis), fredís (Thalassoma polit), tords (Symphodus spp., Labrus spp.), serrans (Serranus scriba), salpes (Sarpa salpa), sargs (Diplodus sargus) i castanyoles (Chromis chromis).

L'eutrofització i l'excessiu ramoneo dels eriçons en aquestes comunitats produeixen l'absència d'algues fucales (Cystoseira spp. i Sargassum spp.) i la dominància d'espècies termòfiles com Padina pavonica i Halopteris spp. Aquests factors juntament amb l'absència de peixos de talla gran, donen lloc a una comunitat rocosa d'ambients degradats denominada Comunitat de rodofícies calcàries incustrants i eriços, que trobem al voltant del port esportiu del Portet.

Praderia mixta de orella de llebre (Caulerpa prolifera) i seba (Cimodocea nodosa) sobre arenes fangoses

En gran part dels fons del monument trobem arenes fangoses sobre les quals s'han establit prades mixtes d'aquestes dues espècies vegetals, en general molt esclarissades, amb molt poca densitat i en aigües succintes. Trobem aquesta formació en la cala del Soio, al voltant del Portet i enfront de la platja fòssil.

En aquestes prades mixtes es van trobar espècies diverses de fauna, tant epífits sobre les fulles de seba, com a espècies lligades al sediment, com el cogombre de mar Holothuria tubulosa. També són presents espècies amb valor econòmic, com la sépia (Seppia officinalis), l'orada (Sparus aurata), el llobarro (Dicentrarchus labrax), la llisa (Mugil cephalus), el moll (Mullus barbatus) o el mabre (Lythognatus mormyrus); encara que la presència d'aquestes espècies és escassa i amb talles xicotetes.

Praderia de Posidònia oceanica («l'Alguer»)

Està constituïda bàsicament per la fanerògama submarina Posidònia oceanica, denominada localment com «alguers». Aquesta espècie permet l'assentament d'un variat nombre d'organismes. Sobre les fulles primerament s'instal·len algues incrustants, que al seu torn serveix de substrat a una segona capa d'algues més verticals. En les fulles també s'adhereix fauna com alguns hidrozoos, briozoos, poliquetos o tunicados.

Per la seua part en els rizomes s'instal·len espècies que creixen gràcies a l'ombra o penombra creada per les fulles superiors; com les algues Flabellia petiolata i Digenea simplex i invertebrats sésiles, com l'ascidia roja (Halocyntia papillosa) i mol·luscos bivalves, alguns d'aquests últims amb gran interés faunístic, cas de l'actualment extingida nacra (Pinna nobilis).

El conjunt de la prada atrau una rica fauna vágil, que coincideix amb la descrita per a les anteriors comunitats fotòfiles i les prades mixtes. Aquestes espècies troben aliment i/o refugi, tant per a adults com per als seus juvenils en aquestes prades de posidònia.

L'elevada biodiversitat que posseeixen aquestes prades juntament amb les múltiples i intricades relacions que es donen entre les diferents espècies que habiten en ella, li confereixen alts nivells d'estructuració i maduresa, per la qual cosa li la considerada una de les biocenosis de major valor ecològic dels fons litorals mediterranis. Així mateix, la seua alta productivitat primària, la fixació i seient del sediment marí causada per l'acció prensora dels rizomes, i el constituir vertaders vivers per a la pesca per albergar organismes d'interés comercial, li confereixen una rellevant importància per a la conservació.

Dins de l'àmbit del monument trobem la prada ben conservada en l'extrem sud al voltant del propi Cap Negret i en la zona més exterior, formant una franja quasi contínua.