Geologia - Espacios Naturales Protegidos

Fa 225 milions d'anys, quan solament existia un únic supercontinente, la Pangea, es van produir una sèrie d'erupcions volcàniques que van derivar en la seua fragmentació i en l'aparició dels continents que van evolucionar fins a la situació actual.

Precisament en la zona de la cala del Soio i Cap Negret, durant la divisió entre la placa euroasiàtica i africana, es va produir una explosió submarina molt violenta en aigües poc profundes. Amb el temps, el material s'ha anat erosionant i per tant desapareixent, resistint la zona del coll del volcà. Cap Negret és un dels pocs reductes volcànics que han sobreviscut com a testimoni de l'inici de la fractura continental. A la Comunitat Valenciana al costat d'Illes Columbretes i Cofrentes són els tres únics paisatges volcànics existents.

Les roques volcàniques i subvolcánicas que conformen el paisatge pertanyen a materials del Keuper del Triàsic Superior. Li confereixen aqueixa coloració fosca que justifiquen el topònim imposat de Cap Negret. En concret, es poden distingir dues fàcies. D'una banda, roques subvolcánicas amb morfologia de dic denominades diàclasis, que a l'ésser de sèrie alcalina també són anomenades ofites, corresponents al farciment de les grans fractures per les quals ascendia el magma. I per una altra, la part fonamental de l'aflorament formada per aglomerats volcànics, principalment fragments basàltics heterométricos de textura ortofírica a subtraquítica.

En la gènesi dels depòsits, la lava en entrar en contacte amb l'aigua, va passar a estat de vapor, que en reaccionar amb ions presents en la mar, va produir una alteració hidrotermal que va donar lloc a l'aparició d'un conjunt de minerals denominats “rars”, que apareixen principalment en els marges dels blocs del material depositat. Això constitueix una singularitat, més si cap en una província pobra en minerals com és Alacant. Entre ells destacarien: la pistacita (sorosilicato que pel seu color recorda al pistatxo) és el més abundant; la prehnita (filosilicato que forma agregats esfèrics blanquinosos), el granat (nesosilicato isomètric pardorojizo) i l'especularita (hematita de color gris metàl·lic).

Fa 100.000 anys, i a causa de fluctuacions del nivell de la mar degudes a períodes successius de canvis climàtics naturals, es va crear la platja fòssil que es troba al nord i sud de l'actual Portet. Es tracta d'uns sediments litificados del Tirreniense que en trobar-se per damunt del nivell de la mar actual, ens permet fer un estudi de les seues capes, fàcilment identificables. Es distingeix una capa inferior de laminació creuada, fonamentalment arenosa, una part intermèdia de laminació horitzontal típica arenosa i una superior de conglomerats en la qual apareixen la major quantitat de fòssils.

La majoria d'espècies fòssils pertanyen als gasteròpodes i bivalves, al costat de restes de serpúlidos i rodófitos. Com a singularitat, cal esmentar la concentració més gran del gasteròpode Strombus bubonius que es pot observar en el litoral peninsular. Però també altres gasteròpodes fòssils com Patella caerulea, Cassis undulata, Phyllonotus brandaris, etc.; i bivalves fòssils com Cardium tuberculatum, Chama gryphoides, Glycimeris bimaculata, Arca pulchella, etc. i fins i tot fòssils de fauna “senegalesa” com Cantharus viverratus, Conus testudinarius, Cymatium costatum i Patella ferruginea, una prova més que en el període de formació d'aquests estrats es registrava una temperatura superior al Mediterrani.