Fauna

Fauna

La Serra de Bèrnia i Ferrer alberga una elevada biodiversitat faunística, sustentada principalment en la riquesa ecològica i geomorfològica existent. No en va, es tracta d'un lloc d'interés comunitari – LIC. La proximitat a la mar, la diversitat d'hàbitats i microclimes, així com l'elevada altitud (més de 1100 metres) unit a una orografia abrupta, són els principals factors que fan de la Serra de Bèrnia un punt d'especial concentració de biodiversitat.

 

Dins d'aquesta riquesa animal, el grup que està més àmpliament representat és el dels ocells, de fet, la Serra de Bèrnia està inclosa en la Zona d'Especial Protecció per als Ocells – ZEPA “Muntanyes de la Marina”. No obstant això, també destaca la presència d'una variada comunitat de mamífers, ofidis i insectes, entre altres, que troben en esta serra un hàbitat propici i refugi en l'amenaçat ecosistema litoral mediterrani.

 

Pel que fa als ocells, els grups més destacats són:

 

  • Ocells forestals: com el pit-roig europeu, present especialment durant la hivernada, els ben coneguts carboner comú, marellenga emplmallada i pinsà comú; el raspinell comú, que ho trobarem sovint recorrent els troncs dels pins, la xicoteta i inquieta marellenga petita, el mosquiter pàl·lid, o el gafarró, entre altres.

  • Ocells de vegetació arbustiva mediterrània: ací es poden observar amb freqüència xicotets passeriformes, com a diferents espècies de busqueretes (de capell, capnegra, cuallarga, etc.), sempre esquives i sovint més fàcils de sentir que d'observar, així com la confiada bitxac comú i cua-roja fumada, l'acolorida cadernera europea, la perdiu comuna, diferents espècies de tords, l'estival còlit ros, el gratapalles i el sit negre, passerell comú, etc.

  • Ocells rupícoles, espècies que habiten en roques, penya-segats, penyes o tallats: ací és fàcil trobar-se volant entre penyes amb l'elegant merla cuablanca i la merla blava, i ja en les cotes més altes i en les parets més abruptes, els inconfusibles grups de gralla de bec vermell que, gràcies al seu potent reclam que ressona en les altures, no passen desapercebudes. A més, podrem observar el roquer, l'única de les espècies d'avions que no té un comportament migratori. A l'hivern fa presència el bardisser, que troba refugi en els cims, mentre que en període reproductor i migratori (primavera-estiu) podem observar l'impressionant falcia de panxa blanca, el major dels falciots, a més d'altres espècies de falciots (pàl·lid i comú), oronetes (comuna i dáurica) i l'oroneta cuablanca.

  • Ocells rapaços: destaca l'amenaçada àguila-astor cuabarrada, que cria en els tallats rocosos de la serra, a més del falcó pelegrí, el xoriguer comú, i, en els mesos estivals arribant des d'Àfrica, la marcenca europea. Respecte als rapinyaires nocturns, podem escoltar el cant del gamarús o el mussol, entre altres.

  • També podem trobar-nos amb altres ocells destacats de la serra, com els corbs, el colltort, el cargolet euroasiàtic, el gavatxet, la puput comuna i el tudó, entre altres. A més, si tenim sort, veurem alguna “raresa” que es deixe veure durant els períodes migratoris o dispersius.

 

Respecte al grup dels mamífers, la Serra de Bèrnia és llar d'una fauna típica dels ecosistemes mediterranis litorals, com és el senglar, la rabosa roja, l'esquirol, el teixó, el gat moro, l'eriçó o la fagina, així com una important comunitat de ratpenats, entre altres espècies.

 

També cal destacar una variada comunitat d'insectes pol·linitzadors i rèptils, que tindran el seu període de major activitat durant els mesos primaverals i estivals.