Geologia - Espacios Naturales Protegidos

La serra de Bèrnia i Ferrer formen part del sistema bètic, concretament del sector prebètic, com la resta de muntanyes del nord d'Alacant. L'origen d'aquestes muntanyes es remunta a fa milions d'anys, quan la col·lisió de les plaques africana i euroasiàtica va produir plegaments i fractures de l'escorça terrestre (formant, entre altres cadenes muntanyenques, els Pirineus, els Alps o el sistema Bètic) en l'anomenada orogènia alpina. Els sediments que durant milions d'anys s'havien depositat en una mar poca profunda (Mar de Tethys) van emergir fa uns 15 milions d'anys per a formar estes muntanyes calcàries de la Marina.

La Serra de Bèrnia és un anticlinal de base oligocena-aquitaniense que suporta una estructura cretaci-eocena lliscada. Cap a l'oest, aquest anticlinal es tanca i realitza l'assemblatge amb la Serra del Ferrer. Adossat a Bèrnia, però més a l'est, trobem un altre anticlinal constituït per la Solana i la Lloma Llarga.

Estes unitats estructurals del prebètic meridional alacantí presenten, bàsicament, dos tipus de materials; en la base dels anticlinals apareixen margues, mentre que els cims estan formats per calcàries de diferents èpoques: Aquestes roques calcàries sedimentàries són d'origen orgànic, sent roques d'acumulació de les restes de closques d'animals morts que s'acumulaven en la mar.

Este relleu calcari està exposat a nombrosos agents erosius, com poden ser l'aigua, el gel o el vent. Això acaba de modelar aquestes muntanyes, donant lloc a formes càrstiques (produïdes per la dissolució que l'aigua exerceix sobre la roca calcària) com poden ser les coves, o a l'acumulació de d’enderrocs en les tarteres, produït, entre altres causes, per la crioclàstia o gelifracció (fragmentació de la roca en congelar-se l'aigua entre les clivelles). De tots aquests agents erosius, cap, doncs, destacar el paper de l'aigua. D'una banda, i com s'acaba de veure, l'aigua reacciona amb la calcària i la dissol de manera indirecta. Aquest procés es coneix com karstificació i és de gran importància en el modelatge de Bèrnia. Les aigües, tant les superficials com les subterrànies, van dissolent les roques i creant galeries que donen lloc a coves, però també donen lloc a lapiaces o, fins i tot, poden provocar l'enfonsament parcial de la superfície generant així dolines. D'altra banda, una altra forma d'acció de l'aigua és la coneguda com arroyada, que és l'escolament superficial que es genera quan plou de manera molt forta o torrencial. El Paisatge Protegit de les Serres de Bèrnia i Ferrer se situa en una de les zones de major torrencialitat de la península Ibèrica. Així, és comú que, sobretot a la tardor, es produïsquen pluges torrencials que generen fluxos superficials d'aigua (fins i tot cascades que cauen per la cresta de Bèrnia) que provoquen un gran arrossegament de materials i donen lloc a zones d'acumulació.

Canviant d'agent erosiu, cal destacar el paper de la pròpia vegetació com a modelador del terreny, ja que determinades espècies poden créixer en les clivelles de les roques i exerceixen una labor de disgregació.