Hàbitats - Espacios Naturales Protegidos

La Serra de Bèrnia està conformada per un mosaic d'hàbitats que venen delimitats principalment per la seua singular i agresta geomorfologia, amb vessants de forta inclinació i cúspides rocoses, sent una de les muntanyes més imponents i elevades d'Alacant, així com per la seua proximitat a la mar i la seua orientació NW-ES, que la dota d'un vessant de solana i una altra d'ombria.

Així mateix, es tracta d'una serra de separació entre les províncies corològiques Murcià-D'Almeria i Valencià-Catalano-Provençal, sent el límit biogeogràfic entre els dominis semiàrids i sec-subhúmit

Aquests factors confereixen a aquest paratge d'una excepcional diversitat ecològica i paisatgística.

La Serra de Bèrnia conté una excel·lent representació dels hàbitats de “pendents rocosos calcícoles amb vegetació casmofítica" ( espècies de flora que viuen en parets i penyes calcàries; per exemple, ací es troben els endemismes iberolevantins Chaenorhinum crassifolium subsp. Crassifolium, Biscutella montana, Saxifraga corsica subsp. Cossoniana) etc., i "pasturatges mediterranis xerofítics anuals i vivaços" (pasturatges mediterranis adaptats a ambients secs, com l'espècie endèmica iberolevantina Leucanthemum gracilicaule). Gran part d'aquesta flora singular es veu representada en les 4 microreserves de flora existents, la qual cosa és un bon indicatiu del grau de singularitat dels hàbitats presents.

D'igual manera, també es troben els següents hàbitats, alguns d'ells de conservació prioritària:

• Matolls termomediterranis i pre-estèpics: aquells adaptats a un clima essencialment sec i amb fort dèficit hídric, i que actuen com a etapa de substitució de formacions de major port o de la vegetació potencial. Ací podem trobar espècies com la Pistacia lentiscus, Chamaerops humilis, Euphorbia dendroides, etc.
• Prats calcaris càrstics: es tracta d'un hàbitat de conservació prioritària format per comunitats colonitzadores pioneres obertes i xerotermòfiles (adaptades a viure en ambients secs i càlids), que colonitzen sòls pedregosos calcaris d'escassa inclinació i poc desenvolupats. Estan dominades per xicotetes plantes principalment de la família Crassulaceae (p. ex. Sedum sp).
• Zones subestèpiques de gramínies i anuals: pastures xeròfiles (adaptats a viure en ambients secs) més o menys oberts formats per diverses gramínies i xicotetes plantes anuals.
• Despreniments mediterranis occidentals i termòfils: acúmuls de pedres propis de vessants muntanyencs, amb vegetació dispersa que arrela entre els fragments rocosos. En este hàbitat es troba, per exemple, les espècies endèmiques Scrophularia tanacetifolia o Conopodium thalictrifolium.
• Freixedes termòfiles: ací es troben exemplars dispersos de Fraxinus ornus (sovint acompanyats d'individus de Acer opalus subsp. Granatense i Ameliancher ovalis) sobretot en ambients no ripàries però microclimàticament humits: ombries, fons de vall, peu de muntanyes o de penya-segats calcaris, etc.
• Galeries i matolls riberencs termomediterranis: formacions arbustives de rambles i riberes mediterrànies dominades pel baladre (Nerium oleander).
• Boscos de Quercus ilex i Quercus rotundifolia: boscos escleròfils mediterranis dominats per l'alzina, que en la serra de Bèrnia es presenten de manera dispersa en cotes mitjanes i altes.
• Boscos mediterranis de Teix: formacions arbòries dominades pel teix, generalment subordinades a altres espècies forestals o relegades a ambients topogràficament afavorits. La població situada en la serra de Bèrnia és actualment objecte de programes de recuperació i reforç poblacional.