20240228_Canya_OBOE - El Servici de Vida Silvestre del CIEF i Zasmusic col·laboren per a la fabricació de canyes d'oboé amb una espècie autòctona valenciana - CIEF

Encara que la canya més coneguda de les nostres riberes siga la canya asiàtica, el nom científic de la qual és Arundo donax, una espècie invasora amb gran impacte en els hàbitats naturals, en la Comunitat Valenciana creix una canya autòctona menys estesa i molt menys coneguda, anomenada Arundo micrantha o també canya jueva. Fins a la data, la canya asiàtica s'ha vingut utilitzant per a la fabricació de les canyes de determinats instruments de vent-fusta. Ara, una empresa de la Pobla Llarga, dedicada a la fabricació d'accessoris per a instruments musicals, Zasmusic, en col·laboració amb el Servici de Vida Silvestre i Xarxa Natura 2000 del Centre per a la Investigació i l'Experimentació Forestal (CIEF), ha descobert que l'ús d'este material vegetal autòcton millora la qualitat del producte i és més eficient per al cas de l'oboé.

Col·laboració Direcció General de Medi natural i Animal de la Generalitat Valenciana i Zasmusic

Fa tres anys, el botànic Pablo Ferrer Gallego, del Servici de Vida Silvestre, va publicar un article científic en la revista Quercus sobre la canya Arundo micrantha. L'autor descrivia esta espècie autòctona valenciana, no invasiva per al nostre hàbitat, i el pla de conservació que estaven duent a terme en el servici per a promoure esta espècie enfront de l'asiàtica que produïx gran impacte en els hàbitats de ribera i altres aiguamolls, desplaçant altres espècies i transformant per complet el mitjà on creix. Gràcies a esta publicació, un enginyer de l'empresa valenciana Zasmusic, dedicada a la fabricació d'accessoris, canyes, oboés i fagots de qualitat, va llegir la notícia, es va posar en contacte amb ells i ací va començar la col·laboració entre tots dos equips.

Després del primer contacte i després de diverses visites al CIEF, els tècnics i el lutier de l'empresa van realitzar un estudi detallat de la canya i les seues característiques amb una mostra de canyes cedides pel CIEF, i van arribar a la conclusió que l'ús d'esta espècie era més apropiat i eficient per a les “canyes” de l'oboé que el que venien emprant amb la canya invasora.

“Després de dos anys treballant amb esta canya hem comprovat que s'adapta millor a les característiques de la “canya” de l'oboé per diverses qüestions. En primer lloc, el diàmetre de la canya -entorn de 10-11 mil·límetres- és l'ideal per a este instrument en concret, per la qual cosa no es malgasta res. A més, i cosa que és encara més positiu, és que la sonoritat que produïx esta canya és de més qualitat, més harmònica i amb un so més fosc” comenta Ximo Vidal, músic i soci de l'empresa.

Des de llavors, l'empresa valenciana ha anat ampliant els terrenys de cultiu d'esta planta a través de la cessió de prop de 200 plantes i mig centenar de plançons produïdes en el CIEF i ha deixat d'importar gran quantitat de canya invasora d'altres països com França, fonamentalment.

Arundo micrantha

Arundo micrantha és l'espècie autòctona de canya de més àmplia distribució a la regió Mediterrània i el seu pla de conservació compta amb el finançament dels fons europeus NEXT GENERATION EU. També associada a cursos d'aigua i a sòls al·luvials profunds, pot créixer en terrenys que no estiguen permanentment entollats o allunyats dels corrents fluvials, fins i tot en marges de camins i carreteres.

La primera cita de canya jueva en el sud-est peninsular es remunta a 1838 i el seu autor va ser el botànic anglés Philip Barker Webb. Colmeiro va publicar més tard, en 1889, diverses referències a esta espècie, entre elles una atribuïda a Mariano Lagasca que la cita a Orihuela (Alacant) amb el nom vulgar de “canya jueva”, segurament la seua primera menció per a la Comunitat Valenciana. A la fi del segle passat, en 1979, Bolòs i Vigo ressenyen la presència d'esta planta en la localitat alacantina de Pilar de la Horadada. I, més recentment, disposem d'un testimoni d'herbari recol·lectat en 2005 i conservat en el Real Jardí Botànic de Madrid, amb material procedent de Guardamar del Segura (Alacant) i recollit per l'enginyer i biòleg C.M. Romero Rodríguez.

Un fet comú en les canyes és l'absència total de llavors en les seues inflorescències. Este tret és molt palés en la canya comuna i també s'ha observat en les poblacions valencianes de canya jueva. La dispersió de totes dues espècies ha de realitzar-se per multiplicació vegetativa, bé de les tiges aèries (les canyes pròpiament dites), o bé de les tiges subterrànies (rizomes).