Boscos madurs - CIEF

Els boscos primaris, és a dir, aquells que han evolucionat sense intervencions humanes son ara per ara extremadament escassos a Europa, especialment a la regió mediterrània. Els darrers rodals madurs constitueixen els hàbitats forestals de major naturalitat disponibles. Per l'esmentada escassedat, per la complexitat i per la biodiversitat que alberguen, la identificació i conservació dels darrers fragments de bosc madur té un enorme interès, tant en l'àmbit científic com en les polítiques de conservació.

Les singulars característiques estructurals dels boscos madurs els fan ser l'hàbitat d'un gran nombre d'espècies altament especialitzades, que no tenen cabuda en les fases més joves del bosc. L'escassedat d'aquest tipus de situacions de maduresa fa que la rica biodiversitat forestal relacionada amb les fases senescents del bosc es trobe molt amenaçada. 

L'Estratègia de la UE sobre Biodiversitat 2030 considera fonamental definir, cartografia, seguir i protegir rigorosament tots els boscos primaris i madurs que resten en territori europeu, als quals considera els ecosistemes forestals més rics; eliminen carboni de l'atmosfera i, alhora, l'emmagatzemen ens grans reserves.

En l'àmbit local encara poden trobar-se rodals amb certa maduresa i amb una baixa petjada humana. Constitueixen un valuós element de comparació, per la qual cosa poden considerar-se rodals de referència per cadascun dels tipus de bosc.