Fauna - Espacios Naturales Protegidos

Les característiques climàtiques i geogràfiques del Paisatge Protegit del Puigcampana i el Ponotx, amb l’activitat humana, defineixen un cúmul d’ambients en els quals es distribueixen les espècies de fauna segons les seues preferències i necessitats. Això fa que cadascun d’aquests ambients mantinga uns elements de fauna característics relacionats entre ells:

• Els matolls són l'hàbitat característic de determinats passeriformes insectívors com la busquereta cuallarga i la capnegra (Sylvia undata, S. melanocephala), el bitxac comú (Saxicola torquata) o el còlit ros (Oenanthe hispanica), espècies que són fàcilment observables.  Rèptils com la serp verda (Malpolon monspessulanus), la serp blanca (Elaphe scalaris), la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus),  i el fardatxo (Lacerta lepida) abunden a les zones de coscollar i timonedes de l'àrea del paisatge; altres espècies presents en la zona, tot i que rares, són la serp de ferradura (Coluber hippocrepis), la serp llisa meridional (Coronella girondica), el lludrió ibèric (Chalcides bedriagai) i la sargantana cendrosa (Psammodromus hispanicus). Així mateix, els matolls són importants com a zona de reproducció i alimentació per a espècies que es reprodueixen en altres hàbitats de la zona. 
  
  
• Les extenses zones de bosc de pi blanc (Pinus halepensis) donen refugi a diverses aus de caràcter forestal. Entre les aus que ocupen aquestes masses forestals podem citar l'esparver (Accipiter nisus), el gamarús (Strix aluco), el colom tudó (Columba palumbus) o el picot verd (Picus viridis). Entre les aus passeriformes trobem el capellanet de cresta (Parus cristatus), el capellanet o mallerenga petita (Parus ater), el raspinell comú (Certhia brachydactyla), el mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) o el gaig (Garrulus glandarius), entre d'altres.
  
  
• Les zones d'ombria presenten una vegetació generalment més exuberant que les zones exposades al sol, i proporcionen refugi i aliment a espècies animals més exigents que les que es troben a les zones de pinar en solana. D'aquesta forma, diverses espècies de túrdids, sílvids o pàrids entre les aus passeriformes tenen en aquestes ombries els seus hàbitats predilectes, com també diverses espècies d'amfibis hi troben una zona més fresca que els permet no deshidratar-se  amb els rajos solars. També són llocs apreciats per carnívors com la geneta (Genetta genetta), la fagina (Martes foina) o el teixó (Meles meles), que troben aliment i refugi entre l'exuberant vegetació, on fins i tot poden trobar llocs idonis per a criar.
  
  
• Els cultius de secà arboris són relativament escassos en aquesta zona; hi predomina  l'ametler i l'olivera, i aquests cultius són l'hàbitat típic de fringíl·lids com el gafarró (Serinus serinus), el passerell, (Carduelis cannabina) o la cadernera (Carduelis carduelis). Són també freqüents altres animals com les perdius (Alectoris rufa), el tudó (Columba palumbus), el conill (Oryctolagus cunniculus), i fins i tot el porc senglar (Sus scrofa).
  
  
• Al paisatge protegit els tallats calcaris constitueixen un ambient molt important des del punt de vista faunístic, ja que algunes de les espècies d'animals de la zona tenen el seu cicle de vida íntimament lligat a aquest hàbitat. Especialment destacables són algunes espècies d'aus rapinyaires com l'àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) o el duc (Bubo bubo), espècies que necessiten aquests tallats per a construir els seus nius. També podem citar altres espècies d'aus de caràcter més o menys rupícola com la falcia de panxa blanca (Apus melba), la falcia pàl·lida (Apus pallidus), la merla blava (Monticola solitarius), el còlit negre (Oenanthe leucura) i la gralla de bec roig (Pyrrhocorax pyrrhocorax). Entre els mamífers, diverses espècies com la geneta (Genetta genetta) i la fagina (Martes foina) són espècies que solen utilitzar els tallats per a aixoplugar-se, criar i buscar aliment. Aquest tipus d'hàbitat també proporciona refugi a una amplia diversitat d'espècies de quiròpters de caràcter fissurícola, com la rata penada de Cabrera (Pipistrellus pygmaeus), la rata penada dels graners (Eptesicus serotinus), la rata penada orelluda meridional (Plecotus austriacus) o la rata penada de cua llarga (Tadarida teniotis). D'altra banda, hi algunes espècies de rèptils íntimament lligades als tallats i penyals com el dragó comú (Tarentola mauretanica), el dragó rosat (Hemidactylus turcicus) o la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica). Entre els ungulats podem citar l'arrui (Ammotragus lervia), espècie al·lòctona de caprí originària del nord d'Àfrica molt lligada a zones rocalloses.
  
  
• Les fonts i basses presents al paisatge protegit són un tipus d'hàbitat molt important per als amfibis, ja que aquests tenen part del seu cicle vital lligat a la presència d'aigua, on passen el zel i fan les postes espècies com el tòtil (Alytes obstetricans), el gripau comú (Bufo bufo) o la granota verda (Rana perezi). Així mateix, la majoria d'espècies d'aus i mamífers necessiten abeurar-hi en determinats moments.
  
  
• Les condicions geològiques de l'àrea permeten l'existència de nombroses coves, en les quals es donen unes condicions pràcticament constants: absència de llum i una temperatura i humitat pràcticament constant durant tot l'any. A l'interior habita fauna invertebrada característica, freqüentment endèmica. Entre els vertebrats destaquen diverses espècies de quiròpters cavernícoles, entre les quals es  troben la rata penada de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum), encara que possiblement estiga present també la rata penada de ferradura mediterrània (Rhinolophus euryale), com també altres espècies de quiròpters de la família vespertilionidae com la rata penada de cova (Miniopterus schreibersii) o la rata penada de musell gran (Myotis myotis).
  
  
• En les diferents construccions realitzades per l'home (finques, masies, murs de contenció, etc.) hi ha espècies que han trobat el lloc idoni per a reproduir-se. Podem citar entre les aus la falcia (Apus apus), el puput (Upupa epops), l'oroneta (Hirundo rustica), l'oroneta cuablanca (Delichon urbica) i l'estornell negre (Sturnus unicolor) entre altres. Entre els mamífers, diferents espècies de rosegadors fan ús dels nuclis humans com el ratolí domèstic (Mus spretus) o la rata comuna (Rattus norvergicus) com també algunes espècies de quiròpters com la rata penada de Cabrera (Pipistrellus pygmaeus),  la rata penada dels graners (Eptesicus serotinus) o la rata penada de cua llarga (Tadarida teniotis).