Geologia - Espacios Naturales Protegidos

Els massissos del Puigcampana i el Ponotx son dos dels elements més característics del paisatge de la Marina Baixa. La seua escarpada orografía, la seua altitud (1406 msnm del Puigcampana i 1181 del Ponotx) en combinació amb la seua proximitat a la mar els conferix una gran personalitat des de el punt de vista geològic i paisatgístic, que junt amb els seus valors biològics i culturals justifiquen la seua declaració com a espai natural protegit.

Tots dos massissos es troben conectats entre sí, formant part així mateix dels contraforts surorientals de la Serra d'Aitana, i per tant estant enclavats en el conjunt geogràfic de les Serralades Prebètiques. Els geòlegs distingixen en els sistemes Bètics dos grans zones o dominis diferenciats i separats per un contacte tectònic, que tenen a més un origen paleogeogràfic diferent. La zona externa (Domini Sudbètic), on s'enclaven els massissos del Puigcampana i el Ponotx, es diferència de la zona interna (Domini d'Alborán) perque els materials que la formen son d'origen sedimentari (Meso i Cenozoics) i sense metamorfosar. Aquest sediments, plegats per l'acció compressiva de les plaques tectòniques tenen el seu origen en l'antic mar de Tethys.

Es tracta per tant d'un relleu format durant els prosesos orogènics alpins que donaren lloc a les principals serralades muntanyoses d'Euràsia, degudes al règim compresiu que comenÇà a finals del Cretàcic i que en la península afectà principalment a les vores N i S de la placa Ibèrica. La formació del relleu en l'àmbit del Paisatge Protegit es deu, com ja s'ha mencionat, a la compressió tectònica, de forma que es van produir diverses extrusions de l'escorÇa terrestre en forma de plegaments, separats per una sèrie de falles amb diferents direccions en funció de la resposta dels materials basals.

Des de el punt de vista litològic també trobem certas diferències entre el Puigcampana i el Ponotx. El primer està format fundamentalment per materials Juràsics, mentres que el segon el formen materials Cretàcics. La composició litològica de las serres del Puigcampana i el Ponotx, dominada per materials calcaris, determina que els fenomens kàrstics siguen frecuents per tot el territori. Així dons, l'interés paisatgístic, científic i deportiu d'aquests fenomens fa que siga convenient destacar la seua importància com a valors afegits en la seua declaració com a espai natural protegit. Especialment relevants son les nombroses cavitats naturals que es troben en la zona.