Hàbitat

Hàbitat

 
 
 

 

 

 

 



  Un dels ambients destacats del Paisatge Protegit del Puigcampana i el Ponotx es la microreserva de flora del "Cim del Puigcampana", situada en la zona d'ombria del cim del Puigcampana. Ací trobem les restes de l'antic bosc mixt que poblaria les vessants nor-occidentals de las serres més altes del nort d'Alacant. En elles encara creixen espècies com el fleix valencià (Fraxinus ornus), la moixera (Sorbus aria), l'auró (Acer granatense), la cornera (Amelanchier ovalis)  i el teix (Taxus baccata). Dels teixos només es coneix un exemplar en el Puigcampana, en la base del qual viu un altra planta de gran interés biogeográfic, la boixerola (Arctostaphyllos uva-urs) espècie present en els boscos de latituts més septentrionals i que persisteix en la zona nort de las comarques alacantines en tan sols tres poblacions finícoles.  Malgrat aixó les formacions vegetals que més destaquen son les propies de penyals i pedregals, en aquest hàbitat tant peculiar trobem un endemisme recientment descrit en el nor-est de la península ibèrica; el Ferulago ternatifolia i també trobem corona de rei (Saxifraga longifolia), ferradura de cingle (Hippocrepis valentina) i herba de llunetes (Biscutella montana), entre altres.

En l'àmbit del Paisatge Protegit existeixen com a mínim onze hàbitats catalogats en  l'Anexe I de la Directiva Europea d'Hàbitats (Directiva 92/43/CE). Sent els principals hàbitats representats amb les seues respectives unitats de vegetació associades:

  • Les pendents rocoses calcícoles amb vegetació casmofítica, de les  quals les unitats fitosociològiques representades son les de Hippocrepido-Scabiosetum saxatilis, Jasionetum foliosae, localizan-se en el paisatge en tallats i fisures calcàries.
  • Els despreniments mediterrànis occidentals i termòfils, de les  quals les unitats fitosociològiques representades son les de Scrophulario sciophilae-Arenarietum intricatae, Resedetum valentinae, localizan-se en el paisatge en els penyalars i pedregars de la base dels penyals.
  • Els boscos mediterranis de Taxus baccata, de les  quals les unitats fitosociològiques representades son les de Fraxino orni-Quercetum fagineae,  amb una representació molt localitzada, que es redueix a un únic ejemplar de teix (Taxus baccata) conegut en la zona d'ombria del Puigcampana.
  • Els fleixars termófils de Fraxinus angustifolia, de les  quals les unitats fitosociològiques representades son les de Fraxino orni-Quercetum fagineae, representades en el paisatge en diverses ombries i barrancs de la zona.
  • Els carrascars de Quercus ilex y Quercus rotundifolia, de les  quals les unitats fitosociològiques representades son les de Quercetum rotundifoliae, presentat-se en el paisatge com a taques disperses de boscos dominats per Quercus ilex o Q.rotundifolia, sent frecuents, encara que no necessariament calcícoles.
  • Les galeríes i matolls de ribera termomediterranis (Nerio-Tamaricetea y Securinegion tinctoriae), de les  quals les unitats fitosociològiques representades son les de  Rubo ulmifolii-Loniceretum biflorae, localizan-se en el paisatge en les galeríes arbòries i arbustives dels fons dels barrancs amb llits d'aigues permanents o temporals.
  • Les zones subestépiques de gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea, de les  quals les unitats fitosociològiques representades son les de Teucrio pseudochamaepytis-Brachypodietum retusi,  localizan-se en el paisatge de forma dispersa en clars de matolls, baix pinars aclarits i en bancals abandonats.
  • Els prats alpins i subalpins calcáris, de les  quals les unitats fitosociològiques representades son les de Ononidion striatae, localizan-se en el paisatge de forma puntual en el cim del Puigcampana.
  • Els matolls termomediterrànis i pre-estépics, de les quals les unitats fitosociològiques representades son les de Chamaeropo humilis-Rhamnetum lycioidis, localizan-se en el paisatge en les parts baixes de les vessants del Puigcampana i part del Ponotx.
  • Els bruguerals oromediterránis endémics amb argilaga, de les  quals les unitats fitosociològiques representades son les de Salvietum mariolensis, representades per matolls pulviniformes i matolls baixos en forma de coixinet, localitzats en les cims del Puigcampana i del Ponotx.
  • Coves no explotades turísticament, repersentades per diverses cavitats en el paisatge que constituixen l'hàbitat natural de certes espècies d'invertebrats troglobis molt especialitzats.