Galeria - Cistus heterophyllus subsp carthaginensis - CIEF

Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis M.B. Crespo & Mateo (estepa de Cartagena) és probablement el tàxon no extint més amenaçat de l'estat espanyol, representant sens dubte un desafiament per la biologia de la conservació. Tot i que fou descrita a començament del segle XX en les serres de Cartagena (Múrcia), es va considerar extinta en aquella zona en no relocalitzar-se exemplars almenys des de la dècada de 1960. Després de la troballa en la dècada dels 80 del segle passat de l'únic exemplar silvestre genèticament pur que fins ara es coneix en el medi natural, en el terme municipal de la Pobla de Vallbona, tots els treballs de recerca de nous individus han resultat infructuosos en territori valencià.

Després de ser retrobada a Cartagena, allí les seues poblacions van sofrir els efectes d'un fort incendi forestal el 1994, a partir del qual els exemplars que s'han localitzar i les successives generacions posseeixen certs trets d'hibridació amb Cistus albidus L., aspecte que condiciona sens dubte els treballs de translocació en el medi natural.

Així, doncs, pareix que l'exemplar valencià podria considerar-se com l'únic genèticament pur d'aquesta subespècie, la qual cosa unida a la tendència de les espècies del gènere Cistus a la autoincompatibilitat fecundativa, ha representat una dificultat extrema per a abordar estratègies de conservació.