Flora - Espacios Naturales Protegidos

En el paisatge actual s'aprecia la profunda intervenció humana , no obstant això les característiques pròpies del terreny han condicionat les actuacions del ser humà. Així doncs, trobem dos tipus fonamentals de vegetació, d'una banda, la vegetació natural més o menys ben representada i amb diversos estats degradativos, i per un altre la que apareix després de la intensa intervenció humana.

La massa forestal de La Serra Escalona i el seu Entorn és la major i més important del sud de la província d'Alacant, destacant les pinedes de Pi blanc (Pinus halepensis), com a espècie arbòria predominant, acompanyada d'espècies arbustives de matoll com la coscolla (Quercus coccifera), el llentiscle (Pistacea lentiscus) o el margalló (Chamaerops humilis). També podem trobar alguns exemplars aïllats d'alzina (Quercus ilex) i en les paredasses de la serra, rambles i rius s'agrupen formacions de savina negral (Juniperus phoenicea).

Altres formacions d'interés que, en alguns casos, podem trobar en molt bon estat de conservació, són els prats anuals i els timonars. Aquestes zones posseeixen una elevada diversitat d'espècies del genere Ophrys (O. apifera, O. fusca, O. scolopax, O. speculum, O. tenthredinifera), i altres espècies interessant trobades recentment com Orchis collina, Barlia robertiana o Limodorum abortivum.

En un ambient semiàrid, les comunitats de ribera pròpies de barrancs, rius i rambles solen tindre una vegetació més abundant, ja que reben el vessament dels terrenys confrontants. En aquests ambients podem trobar com a espècies més típiques i abundants el baladre (Nerium oleander), el tamarit (Tamarix sp.), el jonc comú (Scirpus holoschoenus).

Són importants espècies de flora rellevant i endèmiques com Thymus moroderi i Thymus hyemalis (Inclosa en el Catàleg de Plantes Protegides del País Valencià), Bupleurum gibraltaricum, Helianthemum almeriense i Teucrium carolipaui. A més, existeixen dues espècies incloses en l'Annex II de la Directiva Hàbitats 92/43, com a Espècies Vegetals d'Interés Comunitari: Helianthemum caput-felis, protegida pel conveni de Berna i la Directiva Hàbitats i en el Catàleg d'Espècies Amenaçades de la IUCN catalogada com a Vulnerable i Sideritis incana ssp. glauca, endèmic del sud-oest d'Alacant i catalogat com a Vulnerable segons la IUCN.

Podem destacar la presència d'algunes espècies que tenen ací les seues úniques poblacions de tota la Comunitat Valenciana com Euphorbia boetica, Sideritis murgetana subsp. littoralis, Reseda lanceolata, Helianthemum marminorense, Ononis viscosa subsp. subcordata, Pimpinella villosa.

Els cultius de la zona poden ser arboris de secà (garrofera, ametler i olivera), arboris de regadiu (cítrics i fruiters) i herbacis (carxofes, encisams, melons, meló d'aigua, dacsa, etc.).

Els cultius de secà permeten el desenvolupament de diverses espècies de flora silvestre, situades entre bancals o en zones no llaurades, com el llentiscle, la coscolla (Quercus coccifera), l'arç negre (Rhamnus lycioides), el ginebre (Juniperus oxicedrus) l'ullastre (Olea europaea var. sylvestris) o el margalló (Chamaerops humilis).

En els propis sòls cultivats també es desenvolupa una vegetació espontània de port més herbaci tals com: el romer (Rosmarinus officinalis), l'espart (Stipa tenacissima), les albaidas (Anthyllis cytisoides i A. terniflora) o la boalaga (Thymelaea hirsuta), entre altres.