Hàbitats - Espacios Naturales Protegidos

Els diferents paisatges que podem trobar en La Serra Escalona i el seu Entorn són:

Boscos de ribera

Els cursos d'aigua temporal, com a rambles i barrancs, on el sòl està cobert per cudols estan dominats pels formacions de baladre (Nerium oleander) que a vegades apareixen acompanyats de joncs. En aquests llocs, apareixen espècies amenaçades com Bupleurum gibraltaricum.

En trams on les rambles són margoses i la salinitat és major, apareixen formacions de tamarits, amb Tamarix canariensis i/o T. boveana, i els canyars.

Boscos de muntanya

Les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) i de pi pinyer (Pinus pinea) són els que més extensió ocupen en la serra. Les pinedes de pi blanc constitueixen les etapes de substitució dels boscos perennifolis que han patit diferents pertorbacions ecològiques al llarg de la història. Aquestes pinedes es troben acompanyats per espècies com el llentiscle (Pistacia entiscus), el bayón (Osiris anceolata), el romer (Rosmarinus officilalis) o el margalló (Chamaerops humilis).

En l'ombria de la Serra, trobem alguns retalls ben conservats de bosc amb espècies com Cistus monspeliensis, al costat de Lonicera implexa, Smilax aspera o Rossa pelegrina subsp. longifolia. I encara poden observar-se alguns individus de Quercus ilex subsp. rotundifolia en finques de secà, mostra de la vegetació potencial.

Cal destacar la presència de xicotets boscos de savina negral (Juniperus phoenicea) que creixen sobre sòls de naturalesa calcària.

Matolls escleròfil.les

Apareixen com a orla dels boscos climàcics en zones de muntanya, o com a vegetació permanent en penyes. Amb espècies com a ginebre (Juniperus oxycedrus), savina (J. phoenicea) o arç negre (Rhamnus lycioides).

Pasturatges naturals i seminaturals

Els herbassars o pastures colonitzen majoritàriament els sòls calcaris, formant paisatges d'estepa o ocupant els clars de matolls així com d'aquelles formacions climàciques on els arbres semblen dispersos. Es troben dominats pel llistó (Brachypodium retusum) i en aquests pasturatges es poden trobar grans poblacions d'orquídies.

Torberes

Es tracta d'un hàbitat molt fràgil dominat per falagueres i molses que creixen en brolladors calcaris permanents o semipermanents, on contribueixen a formar travertins. Entre les espècies presents destaca Adiantum capillus-veneris, Limonium parvibracteatum, Phragmites australis o Samolus valerandi.

Cultius

Les explotacions agrícoles ocupen bona part de la superfície d'aquest espai natural, fonamentalment destinades al cultiu de regadiu (cítrics i hortalisses) i en menor mesura al cultiu de secà (ametlers, oliveres, garroferes, etc.).